Cerrar

A finals de setembre de 2017, el procés participatiu es troba en la fase de les entrevistes en profunditat, i se n’han realitzat les següents amb les següents conclusions:

Sr. Joan Carles Salla, arquitecte; Sra. Míriam Robles, arquitecta i Sr. Roger Cavallé, químic, del Col•lectiu REFEM: 15 de setembre de 2017
Tradicionalment, ens hem sentit exclosos en el procés de decisió entorn als continguts del Centre Direccional
Cal un reconeixement de la memòria històrica per part de l'Administració del que han estat els abocadors per a Cerdanyola del Vallès
Calen nous estudis d'epidemiologia sobre l'impacte dels abocadors. L'Administració vol fer una gestió ambiental dels abocadors, quan realment el que convé és la descontaminació
En relació al desenvolupament urbanístic, es planteja una reducció de l'aprofitament residencial, menys vials per a la mobilitat privada i un replantejament de l'ús comercial

 

Sr. Carles Escolà, Alcalde de Cerdanyola del Vallès: 19 de setembre de 2017
Personalment, prové de la tradició ciutadana que ha vist el projecte del Parc de l'Alba com un desenvolupament urbanístic no pensat des de la perspectiva de les necessitats socials de la ciutat. Hi ha hagut una forta confrontació que ha influït la política local
En arribar a l'Ajuntament el 2015 ja hi havia el planejament aprovat. Durant la campanya ja van dir que volien un procés per repensar el PDU i van treballar directament amb la Conselleria de Territori per millorar el planejament aprovat i van aconseguir modificacions. I aleshores va arribar la notícia que el Pla Director Urbanístic havia estat declarat nul, amb sentència ferma
Com a alcalde, les seves demandes són que la trama urbana no ha de créixer de manera desvinculada de la trama compacta i que a Cerdanyola hi hagi una mescla d’usos, no només una Cerdanyola de serveis: els desenvolupaments comercials han d’estar en funció del desenvolupament de l’habitatge, amb comerç de proximitat
Com a Ajuntament acceptem la gestió ambiental dels residus però sense renunciar a la descontaminació, perquè hi ha tècniques noves que potser en un futur permeten la descontaminació
 
Sr. Javier Lafuente, Vicerrector d’Innovació i Projectes Estratègics: 20 de setembre de 2017
Caldria major connexió entre Cerdanyola del Vallès i el conjunt del Parc de l’Alba – UAB: cal connectar el campus amb el Parc de l'Alba. Cal més fluïdesa per tenir el motor econòmic amb tot el potencial en un entorn estratègic connectat per la B-30.
La ciutat de Cerdanyola ara no mira cap al Parc de l'Alba. El cert és que els centres del CSIC a Catalunya estan a la UAB: l’IRTA, Eurecat. el Sincrotró... tot això hauria de ser el motor de l’economia del segle XXI
Com a ViceRector dirigeix els treballs de redacció del Pla Estratègic de la UAB 2030 i l'aprovaran a finals d’any, celebrant els 50 anys de la UAB
Tothom a Cerdanyola del Vallès veu una oportunitat amb el Parc de l'Alba, però el tema dels abocadors fa que tot s'endarrereixi.
 
Sr. Damià Calvet, Director de l’INCASÒL: 4 d’octubre de 2017
Com a responsable d’INCASÒL, el que ens correspon és crear les condicions territorials per aconseguir captar inversions per al desenvolupament econòmic local i la generació d’ocupació, en la perspectiva de la cohesió social del territori. El Parc de l’Alba és una d’aquestes ubicacions estratègiques, en clau metropolitana i de país
El desenvolupament del Parc de l’Alba ha viscut diverses vicissituds, i en l’actualitat ens trobem amb dues línies vermelles que cal considerar a l’hora de repensar el nou Pla Director Urbanístic: 1. Els propietaris privats de sòl tenen solars inscrits en el Registre de la propietat i amb aprofitaments previstos i 2. El Consorci del Centre Direccional (Parc de l’Alba) va demanar un crèdit per quotes de finançament públic que s’ha de tornar, i per poder-hi fer front cal generar activitat econòmica
En relació al tema dels abocadors, ja estan contemplades les mesures de remediació per a l’abocador de Can Planes i a l’abocador Elena -tot i reconeixent l’error comès amb les bales provinents d’Ecoparc- tant l’Agència Catalana de Residus com l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’han compromès a fer les inversions per remediar-lo. I ha de quedar clar que els aprofitaments previstos al Parc de l’Alba no són per pagar la gestió dels abocadors sinó per generar activitat econòmica
 
Sr. Joan Ràfols, Representant de la part de propietaris privats de sòl: 20 d’octubre
En el desenvolupament del projecte del Parc de l’Alba tant hi ha propietaris de sòl públics com privats. Tradicionalment, la planificació i la gestió que s’ha fet en el desenvolupament del projecte ha estat força millorable, i la qüestió dels abocadors encara ho ha dificultat tot més
En el pas dels successius plans urbanístics, els aprofitaments als que tenen drets els propietaris s’han anat reduint, i s’ha acceptat. Els habitatges són necessaris, perquè a l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha una manca real d’habitatge. Els aprofitaments que ara es contemplen és una qüestió clau per als propietaris perquè és un dret adquirit al que ningú pot renunciar. I aquí cal explicar que un 10% dels habitatges seran amb protecció oficial, a gestionar per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
No hi ha hagut cap secretisme en el desenvolupament del projecte del Parc de l’Alba, però és evident que cal fer un esforç major per explicar-se més i més bé. El Pla Director Urbanístic actual és correcte perquè ja inclou els arranjaments acceptables, però acceptar canvis en l’aprofitament és difícil. Cal seguir endavant amb el projecte
Sr. Marcel•lí Sugranyes, Representant de la part empresarial del Parc de l’Alba: 23 d'octubre de 2017
Tant la gestió urbanística i els endarreriments que ha comportat el desenvolupament del Parc de l’Alba han estat molt millorables. Malgrat tot, és un gran projecte no només per a Cerdanyola del Vallès i l’Àrea Metropolitana de Barcelona sinó també a nivell de país. El potencial de creació d’activitat econòmica és enorme, i ja fem tard per posar en marxa les oportunitats que poden generar-se
En l’actualitat, el Parc de l’Alba ja compta amb el Sincrotró, que és una gran infraestructura científico-tècnica i que aporta molt de prestigi i serveix de reclam a nivell internacional. La urbanització també és de qualitat i és correcte voler respectar el corredor biològic de Collserola cap al Vallès. Ara bé, caldria fer una millor definició dels usos d’activitat econòmica permesos al Parc, sempre des d’una perspectiva àmplia
Des de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès cal implicació perquè el Parc de l’Alba a ple rendiment serà la gran font d’ingressos per al municipi. És una gran oportunitat, no una imposició. La descoordinació entre administracions també és millorable
Un cop solucionat el tema dels abocadors, cal que des de l’Ajuntament es cuidi la implantació d’empreses com es fa a altres municipis del nostre voltant. El Parc de l’Alba tindrà el Castell de Sant Marçal com a centre cultural, amb una presència no massa intensiva d’habitatges i amb un nou centre comercial proper. Cal lideratge local perquè això sigui una realitat tant aviat com sigui possible
 
Dos representants de l’associació STOP Direccional: 30 d'octubre de 2017
Com a associació plantegen la descontaminació total des abocadors, no accepten solucions de confinament i de gestió ambiental que s’estan plantejant.
Tècnicament la descontaminació és viable, malgrat tingui un alt cost, però els diners mai poden estar per damunt de la salut de les persones. Cerdanyola del Vallès és el poble de Catalunya on el càncer té més incidència, un fenomen també provocat per la uralita i l’amiant. El càncer de pulmó ve provocat per l’amiant, però la resta de càncers no està clar quin origen tenen, i com STOP Direccional posem en qüestió els abocadors
Actualment no plantegen massa propostes a futur, perquè el que cal és la descontaminació total i, a posteriori, sobre les 18Ha de l’abocador de Can Planes s’hi podria edificar, també caldria legalitzar tot el que ara ja s’ha construït i la resta del Parc de l’Alba destinar-la a zona verda. Els habitatges ara previstos haurien d’anar dins del nucli urbà, a la parcel•la d’AISCONDEL i els aprofitaments industrials a la parcel•la de La Clota. Hi ha sòl dins el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès i és allà on cal construir.
 
Sra. Caterina Biscari, Directora del Sincrotró: 10 de novembre de 2017
Cal partir de la base que Sincrotró és la infraestructura científica més important de l’Estat, i que ha d’anar colze a colze amb la Universitat Autònoma de Barcelona, ja que junts creen un pol científic molt important. El Sincrotró és un tractor d’empreses d’alta tecnologia que atrau científics internacionals d’arreu
El procés de participació ciutadana actual hauria d’haver inclòs més específicament la comunitat científica que s’articula a l’entorn del Sincrotró, perquè estem vinculats internacionalment i això té una clar impacte econòmic. Malgrat tot, es garanteix que la comunicació amb l’àmbit científic està assegurada des del Parc de l’Alba
Cal més lideratge polític que aposti pel Sincrotró, i atendre les seves demandes més immediates que serien: 1. Portar al Parc de l’Alba més grups de recerca i empreses de base científica, especialment biotecnològica, 2. Caldria un nou hotel, auditori i restaurant que acollís la comunitat científica i empresarial que s’articula a l’entorn del Sincrotró; 3. Portar centres de salut per fer tractaments mèdics innovadors i 4. Millorar les comunicacions de transport públic
 
Sr. Josep Maria Tost, Agència Catalana de Residus: 15 de novembre de 2017
El Pla Director Urbanístic actual ja contempla millores que des de l’Agència consideren necessàries, com per exemple no incloure vials per sobre de l’abocador de Can Planes. La filosofia de l’Agència passa per no afectar els abocadors que estan sota control i en procés de descontaminació.
En relació a l’abocador de Can Planes, des de l’Agència volem deixar clar que no hi ha un sòl contaminat sinó un dipòsit de residus confinat, com en l’actualitat n’hi ha uns 2.000 a Catalunya. Des de 1985 està clausurat, i l’actuació que cal fer 33 anys més tard és millorar les seves condicions en relació a l’emissió de gasos, les filtracions d’aigua i refer la coberta del sòl. Can Planes com a abocador és al final de la seva vida activa, moribund, i les administracions ja han assumit els compromisos per fer aquests tractaments
En el seu moment, l’Administració ja va reconèixer que hi havia 17 abocadors en l’àrea del projecte del Parc de l’Alba, molts de petita dimensió i ja s’han sanejat o confinat. Això és conegut per tothom i també per qui compra parcel•les, perquè des de l’Administració no s’ha ocultat mai. Ara bé, potser sí que s’ha de comunicar millor a la societat, controlar les emissions que encara hi ha i preveure usos compatibles. Catalunya és plena d’abocadors que tenen nous usos
Hem de comunicar millor per evitar espantar la ciutadania, i evitar que el projecte del Parc de l’Alba quedi per sobre de les dinàmiques de la política local, que sovint són de curt termini. Cal explicar molt bé les mesures previstes per gestionar els abocadors de Can Planes i Elena, i també els compromisos a que han arribat les Administracions: Àrea Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Agència Catalana de Residus. Les obligacions i drets contrets que no poden obstaculitzar el desenvolupament del projecte també s’han d’explicar